SAFA Claror versus Ademar Maristes i Claret

Encara estàvem pendents de la crònica del partit del passat dissabte 16 de març contra Maristes i ens ha vingut un partit sobtat en divendres, ajornat i corresponent a la jornada 16. Sí, el clàssic del barri de Gràcia contra Claret. I la temptació és anar directament a la crònica de SAFA Claror - Claret per haver estat un partit excepcional de bàsquet, però ens retindrem i farem quatre pinzellades del partit del passat dissabte contra Maristes.

El partit contra Maristes ja sabíem que era complicat. Molt bon equip, molt físic, molt ben treballat, amb un bàsquet clar i ben estudiat. Per alguna cosa van Top 2 de la classificació. molt sòlids. Tot i així, no vàrem fer un mal partit, al contrari. Excessiu el resultat final (70-83), doncs tot el partit vàrem estar per sota dels 5 punts i lluitant-lo i al final per intentar-nos apropar no va sortir i se'n van anar. Cal dir que ells ens havíen estudiat a la perfecció (saltant el 2 contra 1 quan rebia el Guillem, passant bé els bloquejos quan rebien els nostres tiradors, etc.). Un equip de Copa de la part alta de la classificació.

Però passem al partidàs d'ahir divendres contra Claret. Quin partidàs. Res a veure amb l'anada on Clareta a casa seva ens va masacrar en un dels pitjors partits nostres de la temporada (vàrem perdre de 34 punts). Ahir va ser una altra cosa.

Tot i així el primer quart no convidava a cap esperança. tot i un bon començament un 12-20 de parcial final ens posava ja -8 passats els primers 10 minuts. Però al segon quart van aparèixer el Víctor Carretero, estirant de l'equip (12 punts en el quarts), i un encertadíssim Adrià Arqué (que ja havia donat símptomes d'una millora significativa contra Maristes) per endur-nos un segon quart per  24-17 i deixant el marcador al descans en un 36-37 ajustadíssim. Insistim, joc de poder a poder.

El tercer quart no va defraudar les expectatives de joc i bàsquet. Tot i així el 11-15 posava el 47-52 perillós per nosaltres al final del tercer quart, amb un triple final de Claret que ens feia mal.

Això no s'havia acabat. 2 triples seguit de l'Adrià i 2 cistelles del Roger Abelló ens posaven amb un 59-61 a falta de 2 minuts i poc més. Bàsquet, bàsquet, bàsquet. Gaudirem fins al final. 

I en un final no apte per hipertensos ni amb dolències cardíaques, va aparèixer el Guillem Canaleta per ajustar encara més el marcador (65-66). Però claret no havvia dit la seva darrera paraula i els tirs lliures posaven el 66-69. Complicat. Faltava 1 segon quan el Víctor va tirar un triple per empatar el partit i li varen fer falta clara que ens portava a la línia de tirs lliures de nou. VICTOR!! Res a retreure! Per errar els tirs vol dir que estaves disposat a tirar-los. I si estàvem allà al partit era gràcies al partidàs que t'havies marcat a la primera part. Així que cap alt i orgullosos de tenir jugadors com tu, que lideren i s'ofereixen en moments complicats. Nosaltres som uns senyors i felicitem a Claret.

Derrota per la mínima, però en el partit jugar poder  apoder contra el Top 3 de la classificació. Orgullosos de SAFA Claror. Així doncs seguirem el partit a partit i recolzant l'equip a muerte!! Força SAFA!!!

Girona - 66 SAFA Claror - 75

Ahir a la tarda teníem una bona oportunitat davant el Girona. Una de les darreres de pujar-nos a l'esperança de la salvació. Per sort nostra, el Girona tenia algun dels seus titulars jugant a l'EBA. Però per altra banda partits a fora de casa sempre molt complicats. A veure com ens ho faríem aquest diumenge a les 16.30 a casa del Girona.

La cosa va començar bé, que ja és u punt amb el nostre habitual inici de partits. Fins al 11-15 i el temps mort demanat per girona la cosa pintava força bé. Passat el temps mort ens vàrem empanar una mica en defensa i en un tres i no res passavem al 18-15 per acabar el quart amb un 20-17 desfavorable. Calia estar atents.

Però un segon quart molt ben jugat per la nostra part, aquest sí, ens posava el 33-41 al descans. Bé, molt bé. I en el millor moment. Parcial de 13-24 amb una anotació coral de tot l'equip. Més quarts com aquest volem veure. 

Però no podem tenir un partit mínimament tranquil mai. Empanada monumental a l'arencada del tercer quart passant del 33-41 al 45-43!! Un parcial de 12-2 que deixava el partit totalment obert de nou. Per no ficar no fotíem ni els tirs lliures. El Guillem que és una assegurança de vida en això un pèssim 4 de 10 en tot el partit. I vàrem acabar amb un 47% (10 de 21), ni un junior interterritorial fa aquest percentatges. Tot i així la sang no va arribar al riu i vàrem salvar els mobles amb un 20-13 de parcial i deixant el partit a decidir al darrer qaurt: 53-54.

Amb un altre inci on els errors es veien més que els encerts en ambdues cistelles, va sortir al rescat el Roger Abelló primer i el Guillem Canaleta i el Víctor Carretero després. Però en un partit amb 63-65 a 3 minuts del final cal destacar el treball incansable de l'Arnau Janer en aquest rush final de partit. 4 punts consecutius posaven el +6 a falta de 2 minuts. Després d'un triple del Girona, va venir un robo del Guillem i contratac que posava el 66-71.

El Juli no ens va fallar amb els tirs lliures (un que no té deures) i posava el 66-73. Però llavors ja amb la victòria a falta de 6 segons ens anàvem a jugar l'average, que mai se sap. I qui no sino l'Arnau va rubricar una victòria per +9 deixant una gran sensació al final del partit.

Vinga! Una victòria que anima a afrontar amb més ganes que mai aquests 8 darrers partits de Lliga. el que hagi de passar passarà però no deixarem de lluitar-ho. Avui dilluns això sí a tirar putus tirs lliures i posats a fer algun triple que el 15% tampoc no és digne de Copa, nois!!! Salut i bàsquet.

Escolapis Sarrià - 50 Sedis La Seu - 49

Si justament a la darrera crònica, dèiem que la victòria contra SAFA Claror, havia estat una victòria de prestigi, aquesta contra Sedis La Seu ha estat igual o superior. També recordàvem que a La Seu havíem fet un partidàs, tal vegada el millor de la temporada, però havíem caigut als darrers minuts per 5 punts de diferència. Avui potser no hem fet un partit excels però sí jugat amb molt de cap i de manera brillant en els minuts clau.

Tot i així començ+avem amb un primer quart força desastrós. 5 pèrdues de pilota que donaven cistelles fàcils a Sedis. De la mateixa manera, nosaltres erràvem cistelles molt senzilles després de bones jugades. tot això que resultava força incomprensible des de la grada posava el 10-20 al marcador.

Sedis tenia noies força altes i ens fèien mal al rebot ofensiu. Però al segon quart les coses han començat a girar-se. Després d'un crit (dels pocs que fa el David però quan els fa són contundents) dient que "qui no anés al rebot l'asseuria ala banqueta!!" ha estta un toc d'atenció per anar millorant la defensa. Sense ser un quart meravellós sí que l'hem guanyat per un 15-10, amb una Carla Peiró molt encertada (que està en un estat de forma molt bo en els darrers partits) i una cistella final amb rebot ofensiu que feia que marxèssim als descans amb un 25-30. Tot era possible i tot estava per fer.

La clau del partit creiem que ha estat en el tercer quart. La clau: la defesna. Hem deixat a La Seu en 5 punts en aquest quart. això ha fet que en tancar el quarts ens posessim 2 punts per sobre per primer cop en el partit: 37-35. La Carla clemente feia anar de bòlid a la defensa de Sedis (devia ser el dia de les Carles avui) i ens permetia anotar 12 punts en el quart i posar-nos per davant. 

Després de les paraules sempre sàvies del pitoniso cenizo Oms, qui podia ser sino, vaticinant que els 30 primers segons del quart serien determinants, hem arrencat el quart amb un 0-9 en contra que posava el marcador a falta de 7 minuts en 37-44. Pintaven bastos. I després d'un puntet de la Carla Clemente que sortia al rescat un altre triple de la seva dorsal 77 osava un preocupant 38-47.

Però Escolapis no havia dit la seva última paraula. La Carla Clemente estava on fire i amb penetracions i fintes impossibles reduïa l'avanatatge fins posar-nos 44-49 quan mancaven dos minuts per al final del partit. I llavors la defensa ha estat més important que mai, doncs Sedis ja no ha tornat a anotar. La Sofia posava 2 punts importants i la Laia, tot i errar els seus tirs lliures, ha estat determinant rebent una falta antiesportiva i acabant dues jugades després de pendre la pilota a Sedis que posaven 50-49! Fantàstic.

Faltaven 16 segons i la pilota era nostra. Encertadament el David demana temps mort i demana treure en camp ofensiu. Sedis decideix no fer falta i defensar i Escolapis esgota els 14 segons fins deixar-ho en tan sols 2'' pel final del partit. Tot i el temps mort i poder treure en camp ofensiu, Sedis erra un triple molt llunyà tirat al límit. Victòria!!

Ho dèiem! Després de 2 partits guanyats amb certa facilitat però no molt bon joc a Mollerussa i Martorell, han vingut dues victòries més a SAFA Claror i a Sedis La Seu (top 3 de la Fase Regular). 4 vixtòries que donen tranquilitat i que demostren que hi ha nivell i que hem de mirar amunt.  això també ens treu la pressió i ens ha de donar forces per afrontar el darrer partit abans de Setmana Santa, un difícil partit a casa de l'Igualada. 

SAFA Claror - 53 Escolapis Sarrià - 62

Victòria de prestigi a casa del SAFA Claror, un equip top 3 de la classificació i que a casa nostra ens havien guanyat bé. Potser es varen confiar però el primer parcial de 11-13 ja va ser ajustat. La clau potser va ser el 11-23 de segon parcial a favor nostre que va decantar molt el partit ja a la mitja part: 22-36.

 

Tot i així el tercer quart va ser molt més disputat i SAFA Claror ens va pressionar al màxim. Un 21-13 feia que s'acostessin força al marcador, 43-49, però encara manteníem l'avantatge d'anar pel davant en el marcador durant tot el partit.

Així va ser. Un darrer quart més curt en punts, 10-13, va fer que al final ens enduguéssim una bona victòria en un camp dels més difícils de la temporada i per un +9. Gran millora del joc i seriositat i un pas endavant en un tram final de la Fase Regular que, com dèiem a la crònica, passada ens venien 3 partitis molt complicats (SAFA, Sedis i Igualada) i de moment una victòria ja és tot un èxit que ens consolida a mitja taula i potser amb més opcions de mirar amunt que mirar avall. De nou els propers partits ho determinaran. Salut i bàsquet.

Demà un partit complicat a casa amb una rotació curta. Però també vàrem anar a La Seu molt justes de jugadores i vparem fer un dels millors partits de la temporada. Així que ànims!!

Escolapis Sarrià - 70 Martorell - 37

Segona victòria consecutiva contra un equip que allà al seu camps ens va costar Deu i ajuda poder-lo guanyar. Finalment només el vàrem guanyar de 6 punts! També és cert que vàrem fer un partit bastant lamentable a l'anada. Veuríem que tocava aquest dissabte.

La veritat és que vàrem sortir relativament bé però, com ja acostuma aser costum, amb un encert molt baix en cistelles que hauríem de ser fàcils. El joc ofensiu relativament bo, l'encert relativament dolent i la defensa prou correcta. Tot aixo ens va portar a un 16-9 de primer parcial.

El segon quart sí que vàrem estar bé. Una defensa encara més pressionant, moltes recuperacoins i moltes cistelles senzilles. bon joc, bon ritme tal i com demostra el 21-7 de parcial que posava el 37-16 al descans. Això anava per bon camí. 

Però esn va sortir un tercer quart per oblidar. Semblava que s'havia acabat el partit. Un joc de despropòsits només superat pel lamentable encert en la línia de tir lliure: un altre, i no ens cansarem de dir-ho, 10 de 27 al final del partit (un 37% i jugant a casa!!) per deixar-nos pel camí 17 pùnts de res!! el 16-12 no fa justícia del pèssim quart jugat però clar, l'avantatge era clar i el partit no corria riscos. Difícil tasca la dels entrenadors intentant demanar concentració i eficàcia...

Per tancar el partit un quart una mica més digne, un 17-9, per tancar el 70-37 ja conegut. ens trobem a mitja taula de la classifcació, frec a frec amb JAC Sants i sense patir per la part baixa. De tota manera, ara ens venen partits exigents (SAFA, Sedis, Igualada...) que si juguem com vàrem competir a la primera volta alguna victòria ens hauríem d'endur. Només així podriem aspirar a pujar cap a la part alta de la classificació. Salut i bàsquet.

UE Mataró - 79 SAFA Claror - 68

Com diria un amic meu: "Aquest partit ja l'he vist!". Dic que ja l'he vist perquè a casa del Mataró vàrem tornar a cometre els mateixos errors que altres vegades: un primer quart lamentable. Lamentable, no tan per la manca d'encert (només 14 punts) sino per la manca de defensa (26 punts encaixats). I això ens condiciona tot el partit anant a remolc.

Si bé és cert que auí cal posar-hi dos punts diferents més a la nostra contra: el gran encert de Mataró en el primer quart (però també durant tot el partit) en el triple. Només en el primer quart vàrem rebre 4 triples. I el seogn la lesió del Jota en l'escalfament que ens va deixar sense defensa ni rebot en molts moments del partit.

La resta de quarets no varen ser especialment espantosos. Tenim un 15-13, 26-20 i 12-21 que ens haguéssin fet anar a un altre partit però no podem separar els quarts ni molts menys el primer, clar.

Però també deia que aquest partit ja l'he vist per l'arbitratge de la segona part. Un cop més qualitta lamentable amb prepotència, la pitjor combinació. La veritat ja cansa una mica i crec que ens estarem de continuar indicant, més enllà d eles victòries o derrotes, que la Federació s'hauria de fer mirar o revisar el nivell a totes les categories però en aquesta en especial.

I què més podem dir-vos? Doncs que seguirem, persistirem i intentarem millorar, no? Un 18 de 30 en tirs lliures (60%) tampoc ens permeten ser massa optimistes si perdem 12 punts des de la línia de personal.

Alguns brots verds amb un bon Adrià des de la línia de tres, els 16 punts del Guillem o els 13 del víctor sempre donant-ho tot, però necessitem molt més si volem optar a guanyar partits. Més continuïtat, més regularitat i més consistència. Ànims per sobre de tot! Salut i bàsquet.

Mollerussa - 43 Escolapis Sarrià - 72

Partit a mig matí ahir a Mollerussa, amb bon temps i bon ambient. Només 5 pares i 9 jugadores (i 2 entrenadors, és clar) per jugar un partit que ens permetés agafar bones sensacions ja a la Jornada 16 de 26 que té la Fase Regular. Estem a mitja taula i cal seguir sumant per mantenir-nos allí sense problemes.

I aquest era un dels partits, vista l'anada a casa nostra. La cosa va començar bé amb un parcial de 5-16. Havíem recuperat a les dues jugadores lesionades, l'Aina Mir i la Silvia Gibert i això es va notar en les rotaciones i en el joc.

El segon quart no fa fer res més que confirmar la línia ascendent que portàvem al partit: 8-21 de parcial consolidava un partit que no ens hauria d eportar complicacions gunayar-lo, anant-nos-en al descans amb un 13-37, un +24.

Bona distribució de punts a tot l'equip, que al final va permetre que totes les jugadores anotessin en aquest partit. A veure la segona part que sovint no sortim massa bé... fins ara la Carla Peiró estava immensa trencant una i altra vegada a la seva defensora i la resta de l'equip acompanyava prou bé amb punts per la Silvia, la Laia, la Carlota...

El tercer quart ja no va ser tant així. Un inici de quart força dolent no va fer per res perillar el resultat. D'un avantatge de +16 no vàrem baixar en cap moment, però sí que és cert que vàrem començar amb un cúmul d'errades que va deslluir la correcta primera part. Després d'un temps mort demanat pel Borja i el David, les coses sembla que es varen redreçar una mica i amb una defensa pressionant vàrem recuperar força pilotes i vàrem acabar guanyant també el quart, però aquest cop només de 4 punts:14 - 18.

Si el tercer quart ja va ser justet, el darrer quart encara més. Massa perdues, massa cistelles errades amb safates fàcil i tot això per no parlar dels tirs lliures, una creu de nou amb 11 de 14 (45%). Encara sort de la molt bona feina de rebot de la Carla Erroz que ens donava segones i terceres oportunitats. Tot això va fer que guanyéssim el quart de mínims per 16-17 i tanquéssim el partit amb un 43-72, un +29 que vista la primera part hauria d'haver estat míllor.

Tot això ens permet mantenir-nos a mitja taula amb 8 victòries i 8 derrotes. Ara a esperar un partit a casa que hauria de ser assequible, contra Martorell, però que ens cal més concentració per guanyar-lo sense angoixes. Només cal recordar l'anada a Martorell guanyant tan sols de 6 punts i al darrer quart. Cal regularitat durant TOT el partit.

I l'avantatge de jugar al matí i fora de casa, i si a més guanyem, ens dona l'oportunitat de celebrar amb un bon dinar a Mollerussa tots plegats!!

A per la propera, el dissabte a les 16.00 a casa contra Martorell. Us hi esperem. Salut i bàsquet.